3. La diversitat humana

3.3. Diversitat sociocultural i el disseny com a motor de canvi

Empatia social i el disseny com a impulsor del canvi

En el món globalitzat en el qual vivim, gran part dels productes i serveis que consumim es produeixen en diferents zones del planeta: mengem aliments conreats per persones de diferents ètnies, comprem roba econòmica confeccionada en països en vies de desenvolupament, adquirim dispositius tecnològics fabricats i muntats en països asiàtics… Tots formem part d’una humanitat multicultural.

Aquesta realitat comporta la necessitat d’adoptar una perspectiva àmplia per comprendre els diferents contextos socioculturals i identificar la diversitat d’usuaris i compartir els seus sentiments i expectatives. Els dissenyadors i dissenyadores han d’adoptar una actitud empàtica per comprendre la realitat de les persones i societats que són diferents a ells. L’empatia interpersonal consisteix en la capacitat i habilitat de reconèixer, comprendre i valorar els sentiments, emocions i punts de vista dels altres tenint en compte el context. L’empatia social permet sobreposar-se als prejudicis i actituds intolerants que condicionen la nostra concepció i l’enteniment de les diferències racials, ètniques, físiques, de gènere, sexuals i d’edat que presentem com a éssers humans (Segal, 2018). Aquestes dues facetes de l’empatia ens faciliten la nostra connexió amb els altres, ens qualifiquen per valorar-los aspectes diversos i comuns de les persones i fomenten la comprensió del context sociocultural d’altres grups humans. L’empatia es transmet d’una persona a una altra, d’un grup social a un altre i demana que ens posem en el lloc de l’altre, de persones que no s’assemblen a nosaltres i que no pensen ni viuen com nosaltres. Per aquesta raó l’empatia es converteix en un instrument útil per superar les diferències humanes, amplia la nostra concepció del món i expandeix el nostre pensament.

El biaix del dissenyador: empatia interpersonal

Per als dissenyadors i dissenyadores és fonamental desenvolupar l’empatia interpersonal. Posar en crisi la nostra concepció de les coses és un punt de partida fonamental per planificar un projecte de disseny. Hem de tenir en compte que la nostra formació i la nostra concepció del món constitueixen la nostra base per experimentar i per desenvolupar les nostres activitats quotidianes. Però al mateix temps, també hem de ser conscients que aquesta concepció no és universal ni generalitzable als altres, és simplement una visió particular que constitueix el nostre punt de partida i de suport per aproximar-nos a qualsevol problema de disseny.

Ser conscient del nostre biaix en abordar qualsevol qüestió de disseny té avantatges i desavantatges. Entre els avantatges més importants, podem destacar l’ampliació de la capacitat d’anàlisi del problema de disseny i l’increment de solucions proposades. Entre els desavantatges més notables podem esmentar que la nostra concepció del món, encara que ens prevé de l’ansietat i la incertesa d’abordar un problema de disseny, pot portar-nos a percebre erròniament el problema a resoldre.

Principle 3: We Prioritize Design’s Impact on the Community Over the Intentions of the Designer.

Costanza-Chock, S. (2020). Design justice: community-led practices to build the worlds we need. Cambridge: The MIT Press.

Fitxa del Design Toolkit: el biaix del dissenyador.

Prejudicis de raça, gènere i edat: l’empatia social

El disseny, com a disciplina que dona forma a les nostres vides i determina comportaments de les persones, afecta la qualitat de les nostres vides. El disseny materialitza les diferències físiques, socials i culturals entre persones i repercuteix sobre la diversitat humana. El disseny, intencionalment o no, pot col·laborar en la perpetuació d’estereotips, fomentar la discriminació i generar desigualtats entre individus. L’entorn artificial en el qual vivim i els productes i serveis que utilitzem són el reflex d’un cúmul de prejudicis que són tan usuals i familiars per nosaltres que no els reconeixem a simple vista. Ser conscient i sensible a aquesta realitat ens permet proposar dissenys respectuosos amb la diversitat humana i, al mateix temps, beneficiar un major nombre de persones: «Each and every one of us is a designer. Each and every one of us has a responsibility to our collective future. Because we are all guardians at the gates of the possible, we all need to participate in designing this future» (Subrahmanian, Reich & Krishnan, 2020, pàg. 130)

Els dissenys que minimitzen o eliminen els prejudicis de raça, gènere, sexualitat i edat poden oferir igualtat d’oportunitats per a tots i ajudar a crear productes i serveis que responguin millor a la diversitat. El disseny inclusiu sintetitza en tres principis bàsics les regles a seguir per aconseguir sobreposar-se als nostres prejudicis i condicionants socioculturals:

  • reconèixer les diferències
  • estudiar i analitzar la diversitat
  • dissenyar per a un beneficiant la majoria
Font: Holmes, K. (2018). Mismatch: How Inclusion Shapes Design. Cambridge: The MIT Press (pàg. 141).

Principle 5: We see the role of the designer as a facilitator rather than an expert.

Costanza-Chock, S. (2020). Design justice: community-led practices to build the worlds we need. Cambridge: The MIT Press.

Prejudicis ètnics i racials

Considerar la cultura pròpia com a superior a una altra i utilitzar aquests estàndards per valorar i jutjar els altres constitueix un dels prejudicis a superar per evitar les discriminacions racials (etnocentrisme). El relativisme cultural considera inapropiat utilitzar els estàndards de cultures alienes per analitzar i comprendre el comportament d’una determinada societat, el comportament ha de contextualitzar-se en funció de les convencions culturals de cada societat.

La generalització de l’usuari típic com a home blanc deriva d’una discriminació racial sistèmica que condiciona els processos de conceptualització i disseny de productes i serveis. Pensem, per exemple, en productes tan comuns i quotidians com les tiretes, benes i esparadraps que reprodueixen el color de la pell de la majoria de consumidors europeus i nord-americans (Pater, 2016, pàg. 84).

Font: Pater, P. (2016). The Politics of Design: A (Not So) Global Manual for Visual Communication. Amsterdam: BIS Publishers.

Prejudicis de gènere i d’orientació sexual

La societat actual és hereva d’un conjunt de normes i convencions heteropatriarcals que continuen influint en la nostra manera de viure i de comprendre el món. La idealització d’un projecte de vida personal basat en una família típica, composta per un home, una dona i nens s’ha ampliat progressivament, en les societats occidentals, a altres tipus d’organització familiar. Els rols, treballs i activitats que tradicionalment exercien homes i dones no són tan predeterminats i estancs com abans. La identitat sexual de cada persona i la seva orientació es pot triar, en aquests moments, amb certa llibertat en les societats occidentals que són més tolerants i permissives, però aquest procés de normalització i de reconsideració dels estereotips tradicionals no té lloc de la mateixa manera per a tothom. Coneixem societats on les dones no posseeixen els mateixos drets que els homes, exerceixen rols marginals o suporten les càrregues familiars unilateralment. També sabem que en altres àrees geogràfiques determinades orientacions sexuals són perseguides i criminalitzades. El disseny pot contribuir i propiciar canvis que fomentin la igualtat de gènere i la llibertat d’orientació sexual transformant la concepció estructural de les societats.

Identificació de colors o tipologies de joguines en funció dels sexes
Revertir els estereotips de tipologies de treball en funció dels sexes
Menú de les 58 opcions de gènere ofertes per Facebook als seus usuaris

Prejudicis d’edat o generacionals

Finalment, cal considerar els biaixos o prejudicis que condicionen les activitats o posen en situació de desavantatge les persones de determinats grups d’edats. Aquests condicionants solen recaure en nens i gent gran. Els principals inconvenients que solen trobar-se aquests grups generacionals solen relacionar-se amb la grandària dels casos, en el cas dels nens, o en l’acompliment d’habilitats i capacitats sensorials en el grup de persones més grans. Tots dos grups solen obviar-se com a estàndards dels dissenys majoritaris.

Font: Babybjorn i La Gaceta Digital.