3.4. Antropometria: proporcions, variabilitat i tipologies humanes
L’interès per les mesures i proporcions humanes és intrínsec a l’individu mateix i a la manera de relacionar-se amb el seu entorn més immediat. L’home ha intentat sempre modificar el seu entorn i adaptar tots els elements que el configuren a les seves necessitats pròpies. Històricament la generació i l’optimització dels objectes es feia per mitjà d’una adaptació, contínua i progressiva, dels objectes, gràcies als coneixements que proporcionava l’ús i l’experimentació de les coses. Però les successives evolucions tecnològiques i científiques han posat sempre de manifest la necessitat de saber, a priori, els condicionants i les característiques que són decisius en la planificació dels objectes, productes i serveis.
La complexitat tècnica i productiva dels sistemes i dispositius actuals posen el seu focus d’atenció, un cop més, en l’estudi de la reciprocitat interactiva entre persones i objectes. Entre les característiques definitòries d’aquests objectes hem de tenir en compte les seves dimensions i la seva correspondència amb les mides dels subjectes que els manipulen. De fet, en la pràctica diària, totes les activitats que realitzen els individus depenen de l’ajuda que les coses els proporcionen i de la seva utilització per tal d’aconseguir els seus objectius i desitjos. L’antropometria ens proporciona coneixements i recursos per millorar aquestes activitats.