2.5. Accessibilitat
La supressió de barreres físiques i mentals va ser un dels objectius originaris que es va plantejar el disseny universal com a estratègia d’actuació, és a dir, l’eliminació d’obstacles per afavorir que les persones puguin assolir els seus objectius, suprimint aquells elements que dificulten el desenvolupament normal de les activitats experimentals i intel·lectuals dels individus. En pràcticament tots els fenòmens que experimentem trobem obstacles o dificultats, físiques o mentals, que condicionen el nostre comportament. Aquestes limitacions poden ser completes o parcials, impedir les nostres accions o constituir petits contratemps que ens requereixen una alteració de les nostres activitats. Constitueixen un conjunt de condicionants que poden alterar el curs normal de les nostres activitats i que hem de sortejar si volem realitzar-les amb efectivitat. La majoria de les vegades ens trobem amb la necessitat d’adaptar les nostres conductes per superar amb èxit les limitacions que ens trobem i evitar les molèsties que puguin ocasionar-nos.
Normalment, ens trobem obstacles directament relacionats amb les activitats que podem realitzar, és a dir, barreres espacials, impediments a la mobilitat o limitacions temporals. Uns obstacles que dificulten l’accés o la disposició dels components necessaris per interactuar o que comporten restriccions comunicatives i limitacions perceptives i expressives. Totes aquestes dificultats poden constituir elements dissuasius perquè les persones puguin assolir les seves expectatives, alhora que poden entorpir notablement el desenvolupament normal de les accions. Pensem, per exemple, en aquells productes que requereixen procediments operatius complicats i que ofereixen escassos o nuls mecanismes d’ajust.
Però també hem de considerar que des del disseny aquests elements s’utilitzen per limitar les operacions i constrènyer o condicionar les conductes dels individus, i es fan servir, per tant, com a elements d’ordenació i de guia de les activitats. D’aquesta manera, en lloc d’aparèixer com a components excloents, o barreres per superar, s’erigeixen en elements ordenadors de la seqüència d’accions oferint determinades direccions d’actuació. Una bona planificació de les característiques d’aquests components pot aportar beneficis d’ús que facilitin la interacció amb objectes determinats, dirigint-nos cap a algunes accions i restringint l’execució de determinades tasques. Com bé diu Null, una barrera no sempre exclou l’ús d’un producte; pot fer que sigui difícil, o pot configurar-se com una barrera selectiva que permeti l’ús d’un objecte a un grup de persones i no a un altre. És una concepció de les característiques dels objectes per regular i delimitar l’accés de determinades persones en funció de les limitacions d’ús que es vulguin imposar amb el producte o servei. Els obstacles i dificultats poden utilitzar-se per controlar i dirigir les persones perquè segueixin el curs concret d’una acció i també per reduir la seva capacitat de prendre decisions.
Des de la generalitat fenomenològica podem considerar que les limitacions amb què ens trobem en la nostra vida quotidiana comporten restriccions al flux normal de les nostres experiències, dificultant l’accés a la informació que necessitem i, per tant, dificultant el procés de comunicació que establim amb el nostre entorn. En expressió de Null, constitueixen barreres significatives que ens limiten físicament i intel·lectualment. Uns obstacles que poden bloquejar-nos, endarrerir-nos, desviar-nos de les nostres metes, causar desconcert, limitar les nostres oportunitats, restringir la nostra capacitat d’expressar-nos o demandar més esforç i activitat per poder realitzar allò que desitgem.