4.6. Percepció i sensació del moviment
Els éssers humans disposem de diferents sistemes per processar la diversitat d’informació que necessitem per viure. Veurem com ens subministren informació els sentits que capturen les dades del nostre entorn: els tradicionals sentits de la vista, l’oïda i el tacte, més desenvolupats, juntament amb l’olfacte i el gust. Constitueixen el conjunt de receptors externs d’informació que podem identificar i analitzar, i de què podem estudiar com funcionen i quines són les seves limitacions i capacitats.
A més el nostre cos disposa d’altres sistemes de recepció d’informació. Són sistemes que aporten informació física del funcionament dels nostres òrgans i de les seves implicacions psicològiques. Aquest tipus de receptors es classifiquen en receptors interns i els denominats propioreceptors. Des d’un punt de vista ampli podem afirmar que la informació que ens aporten els receptors interns està relacionada amb funcions o disfuncions biològiques. D’altra banda, el sistema de propioreceptors ens subministra informació constant dels moviments i orientació del nostre cos. Constitueixen els receptors de l’aparell locomotor. Aquests receptors sensorials estan localitzats en els músculs, tendons, recobriment d’ossos, els teixits que recobreixen els òrgans interns i el sistema vestibular (relacionat amb l’equilibri i el control espacial). Aquests receptors són els encarregats de subministrar informació de les accions que realitza i estimula el propi cos i es relacionen directament amb la biomecànica.
Entre aquest tipus de receptors podem destacar els cenestèsics, que són els principals subministradors d’informació dels moviments de les extremitats i membres del cos gràcies al fet que es concentren al voltant de les articulacions. Aquest tipus de receptors ens transmeten la sensació del moviment. Els receptors del sistema vestibular, juntament amb els cenestèsics, els de la pell i la informació visual i auditiva que percebem, contribueixen al manteniment de l’equilibri i a l’orientació espacial del cos.
Hem de tenir en compte a més que l’evolució tecnològica dels humans ha generat noves possibilitats de mobilitat i de transport a què ens hem anat adaptant progressivament. Són un conjunt de moviments d’acceleració, de pressió, fricció i vibració que produeixen els diferents aparells mecànics i vehicles de transport que utilitzem per moure’ns pel nostre medi ambient, des dels terrestres als aeris. «Casi todos posibilitan que el hombre se mueva a velocidades y a través de entornos que antes nunca había conocido y a los que no está biológicamente adaptado» (McCormick, 1980, pàg. 336). L’autor afegeix que tots aquests moviments, els seus efectes, poden generar o augmentar una sèrie de fenòmens psicològics relacionats amb la mobilitat, com ara il·lusions i desorientació.
Un altre tipus de sensacions exteroceptives, relacionades directament amb el contacte de la pell amb els objectes que ens envolten, són aquelles que deriven principalment dels avenços tecnològics, processos mecànics i d’automatització. Entre les sensacions de contacte entre la pell i els objectes més comuns podem citar la pressió, la fricció i la vibració:
- La pressió es produeix pel contacte d’un objecte en sentit perpendicular a la pell. L’efecte de deformació directa de la superfície de la pell genera diferents tipus de sensacions en funció de l’àrea de contacte, la velocitat i el temps de durada. Un objecte petit genera un estímul molt concret i directe que podem percebre com dolorós, per exemple cops o punxades. D’altra banda, en el cas d’objectes grans, la intensitat de la pressió que exerceixen a la pell pot ajudar-nos a delimitar els seus contorns i a percebre la forma dels objectes. Les sensacions que produeix la pressió d’un objecte sobre la pell poden arribar a passar desapercebudes si són permanents, constants i invariables en el temps. El fenomen d’adaptació facilita que el cos es concentri en el processament de la informació que és més rellevant en cada moment i que no doni importància ni valor a la informació que es genera o produeix de forma contínua (per exemple les sensacions que ens genera la roba que portem diàriament).
- La percepció del moviment, en sentit horitzontal, que genera un objecte sobre la pell, com si llisqués per sobre de la superfície oprimint lleugerament, és el que s’anomena fricció. En el cas que el moviment sigui més intens i reiterat en el temps, pot arribar a produir sensació de dolor i de cremor per augment de la temperatura de la pell. Aquest tipus de moviment és percebut de forma constant, els receptors estan contínuament estimulats i enviant informació i, per aquesta raó, el cos no sol adaptar-se a aquest tipus de sensacions.
- Finalment, tenim el moviment vibratori, que apareix com una combinació de moviments de pressió i de fricció que generen deformació elàstica de la pell i que es van produint periòdicament i de forma alterna o per moviments oscil·latoris.