4.3. Activitats humanes, moviments i posició
En la nostra vida quotidiana les postures que adoptem i els moviments que realitzem ens permeten executar el nostre treball i desenvolupar les nostres activitats. El sistema esquelètic i el de lligaments, juntament amb el muscular i l’articular, configuren l’anomenat aparell locomotor, que participa directament en les postures que adoptem, en els moviments realitzats i en la força que podem aplicar. Gràcies a l’estructura i estabilitat corporal que proporcionen ossos i lligaments i al moviment relatiu i combinat que permeten músculs i articulacions, podem mantenir posicions estàtiques, executar moviments continus i repetitius i coordinar-los en processos o seqüències d’activitats. El coneixement de l’estructura i el funcionament humà aplicat al disseny pot beneficiar els usuaris i evitar perjudicis o molèsties físiques.
Els moviments naturals que es poden realitzar amb el cos i les extremitats estan determinats pels sistemes que estructuren l’aparell locomotor (esquelet, músculs i articulacions). Aquests moviments ens permeten adoptar diferents postures en l’espai que ens envolta i són l’origen de les sensacions propioceptives que ens informen de la nostra posició i ubicació espacial. La classificació d’aquests moviments s’ordena a partir de tres plans ficticis que divideixen el cos humà en funció de les direccions que poden seguir els moviments. L’estructuració geomètrica de l’espai es correspon, també, amb els plànols del cos humà. Un pla horitzontal denominat transversal, un pla frontal i un pla lateral denominat aquí sagital.
Bàsicament els nostres moviments corporals s’executen gràcies a la conjunció de dos moviments musculars oposats però complementaris: la contracció i la relaxació. Tots dos determinen les posicions estàtiques i dinàmiques del cos. Les posicions estàtiques habituals són les postures d’estar dempeus, assegut o estirat, mentre que entre els moviments comuns de manipulació d’objectes podem distingir entre accions de manipulació com agafar, on principalment actuen les mans, i accions de desplaçament, on les extremitats dirigeixen l’execució d’accions com aixecar, tirar i empènyer.
La classificació dels principals moviments naturals que es poden realitzar amb el cos i les extremitats:
- Flexió. Doblegar dues parts o membres del cos reduint la seva relació angular.
- Extensió. Allargar dues parts del cos augmentant la seva relació angular.
- Abducció. Allunyar o separar una part del cos o extremitat del pla mitjà del cos.
- Adducció. Apropar o aproximar una part del cos o extremitat al pla mitjà del cos.
- Rotació mitjana. Gir d’una part del cos per acostar-se a l’eix mitjà del cos.
- Rotació lateral. Gir d’una part del cos per allunyar-la de la línia mitjana del cos.
- Pronació. Moviment de l’avantbraç per girar el palmell de la mà cap avall presentant-ne el dors. També es refereix a la posició general del cos en què mirem cap al terra (decúbit pron).
- Supinació. Moviment de l’avantbraç per girar el palmell de la mà cap amunt. També es refereix a la posició general del cos en què es recolza l’esquena a terra (decúbit supí).
- Encongir. Contraure una extremitat o disminuir l’alçada o una posició normal.
- Elevar. Aixecar una extremitat o augmentar-ne l’altura o la posició normal del cos.
Les posicions i moviments, en general, depenen i es relacionen amb les característiques corporals dels individus i, per tant, és necessari tenir en compte i estudiar temes relacionats amb disciplines com la biomecànica, la fisiologia i l’antropometria.
La biomecànica. La biomecànica estudia l’aplicació de les lleis físiques de la mecànica al cos humà i, des d’una perspectiva ergonòmica, interessa conèixer les capacitats i limitacions de moviment que presenta el cos humà. Gràcies a l’anàlisi de forces mecàniques que poden realitzar els músculs i les articulacions, podem saber quines són les postures i moviments més adequats en funció de les tasques que volem realitzar. El tractament ergonòmic de la biomecànica s’ocupa principalment de l’estudi de les postures neutrals que podem adoptar, aquelles que requereixen menys tensió articular i que ens permeten fer més esforç muscular. Exemples de postures o moviments forçats que s’allunyen de la confortabilitat que proporcionen les posicions neutrals serien: aixecar els braços per sobre de les espatlles, doblegar cames, canells o coll, girar el tronc o les extremitats, etc. Dul i Weerdmeester enumeren una sèrie de recomanacions generals que hem de saber, encara que els autors les apliquen principalment als espais de treball i les activitats ocupacionals. Aquestes recomanacions faciliten la coordinació corporal i els moviments espacials:
- Determinar quina és la millor posició per fer l’activitat.
- Desenvolupar les activitats prop del cos, tenir en compte l’abast de les extremitats i l’espai disponible.
- Evitar rotacions i inclinacions dels segments corporals, especialment del tronc i les extremitats.
- Evitar esforços i moviments sobtats. Reduir els esforços musculars continus per evitar tensions i l’esgotament muscular.
- Limitar la durada de les activitats i alternar postures i moviments.
La fisiologia. Des d’un punt de vista ergonòmic, la fisiologia estudia i avalua la demanda d’esforç muscular durant els moviments. L’interès se centra en com s’exerciten els músculs i les articulacions, la ubicació corporal de l’esforç i la seva durada o continuïtat en el temps. Una realització contínua i constant d’accions iguals o similars pot generar esgotaments musculars localitzats en algunes parts del cos o ser l’origen de la fatiga general que sentim després d’haver fet tasques físiques durant un llarg període de temps. La valoració d’aquests esforços ens indica la necessitat de tenir en compte, també, pauses, descansos o canvis de tasques que requereixin un nivell d’exigència muscular menor o diferent. Algunes de les recomanacions que podem seguir són:
- Concebre activitats breus i diverses més que no pas llargues i permanents.
- Avaluar les dimensions, els volums i pesos d’objectes i instruments.
- Evitar posicions forçades de les extremitats i articulacions, especialment canells, colzes, espatlles i genolls.
- Mesurar accions d’aixecament, càrregues i transport d’objectes.
- Utilitzar el pes del cos per tirar o empènyer objectes o càrregues.
L’antropometria. L’antropometria és la disciplina que s’ocupa de donar-nos informació sobre les proporcions del cos humà. Conèixer les diferències de grandària i de les dimensions del cos, extremitats i mans són fonamentals per mesurar les postures i moviments que requereix la utilització dels objectes. L’aplicació de les dades que ens proporcionen les taules antropomètriques del grup específic de persones que majoritàriament faran servir els objectes que volem dissenyar pot ajudar-nos a determinar i a dimensionar:
- altures i amplades espacials necessàries per desenvolupar correctament les activitats,
- ubicació i posicionament dels objectes i dels usuaris en funció dels límits que hi imposen els abastos,
- ajustos i mecanismes d’adaptació dels objectes,
- volums, mànecs i subjeccions d’objectes i instruments.
