3. La diversitat humana

3.1. Introducció. Consideracions antropològiques i antropomètriques

En el capítol anterior hem conegut com una estratègia de disseny, estructurada metodològicament, pot contribuir a generar entorns, productes i serveis accessibles al major nombre de persones possibles. El disseny universal, adoptant una perspectiva holística de les activitats humanes, pretén beneficiar tots els individus considerant i integrant les diferències humanes en cadascuna de les seves propostes de disseny.

Nosaltres, com a espècie, posseïm una sèrie de característiques físiques, cognitives, psicològiques que són comunes i compartim amb tots els nostres semblants. Podríem pensar que tots som iguals en funció de les qualitats que compartim però al mateix temps som conscients que les diferències que observem entre nosaltres ens fan persones diferents i particulars. Per tant, aquestes qualitats físiques i cognitives ens ofereixen, al mateix temps, un conjunt de capacitats i limitacions per actuar i raonar que són comunes i particulars. La conjunció de totes elles configura la diversitat humana, biològica i sociocultural, al llarg del temps i de l’espai.

En l’àmbit físic o biològic, la diversitat humana es manifesta a través de diferències anatòmiques entre sexes i les seves dimensions corporals, diferències en el tipus de pell, en el color d’ulls i cabells, etc. En l’àmbit sociocultural, les diferències entre individus es manifesten en l’espai i en el temps i depenen de les convencions culturals apreses i assumides. No només podem distingir diferències culturals entre grups d’individus distants en l’espai i el temps, sinó que també podem apreciar variacions entre individus que comparteixen vivències espaciotemporals amb concepcions o visions del món diferents.

Des d’una perspectiva del disseny centrat en les persones adoptarem els postulats de l’antropologia sociocultural, que ens permetrà distingir i valorar les diferències i semblances de les vivències dels individus d’una mateixa comunitat o de diferents grups humans. Així mateix, ens fonamentarem en l’antropometria que específicament s’encarrega d’estudiar les mesures de les diferents parts del cos humà i d’establir les seves relacions proporcionals, per abordar la diversitat humana en l’àmbit fisicobiològic.

Des del punt de vista de l’antropologia general, Kottak (2011) considera que les diferents branques o subdisciplines estan íntimament relacionades. Per l’autor, les tradicions culturals promouen capacitats, habilitats i activitats que al mateix temps determinen i influeixen en les característiques físiques del grup d’individus (pensem, per exemple, en com determinades activitats esportives influeixen en la complexió corporal). Però la cultura també influeix decisivament en la generació d’ideals de benestar i de bellesa o en els estàndards del que és correcte i apropiat, que són diferents i canvien en funció de les generacions de cada comunitat humana i que, a més, han anat variant i evolucionant al llarg del temps i l’espai.