2.1. Introducció. Definició
El concepte de disseny universal sorgeix a mitjan la dècada dels noranta del segle passat per expressar la necessitat d’adequar els nostres diferents contextos al màxim nombre de persones possible. El disseny universal neix amb l’objectiu de conscienciar tots els implicats en el procés de definició i construcció del nostre entorn artificial, des de la planificació fins al seu ús, perquè apliquin mesures que millorin les activitats humanes, la salut i que afavoreixin la participació de tots els individus. És, per tant, un concepte que fomenta millores en els àmbits personals i col·lectius, és a dir, procura la integració en la vida comuna de tots els individus. És per això que podem afirmar que la seva concepció constitueix un procediment innovador i comprensiu.
El concepte de disseny universal neix l’any 1995 a la Universitat de Carolina del Nord i la seva formulació va ser recollida pel Consell d’Europa l’any 2001:
«El Diseño Universal es una estrategia cuyo objetivo es hacer el diseño y la composición de los diferentes entornos y productos accesibles y comprensibles, así como “utilizables” para todo el mundo, en la mayor medida y de la forma más independiente y natural posible, sin la necesidad de adaptaciones ni soluciones especializadas de diseño.»
Considerada com una estratègia que promou la integració social, el govern espanyol recull la seva formulació en la Llei d’igualtat d’oportunitats del 2003 i defineix el disseny per a tots com:
«la actividad por la que se concibe o proyecta, desde el origen, y siempre que ello sea posible, entornos, procesos, bienes, productos, servicios, objetos, instrumentos, dispositivos o herramientas, de tal forma que puedan ser utilizados por todas las personas, en la mayor extensión posible.»
Veiem, per tant, que el principi de disseny universal, en la seva expressió de disseny per a tothom, focalitza la seva atenció en la necessitat de simplificar tots els processos i activitats en què participen els éssers humans. Centrant l’atenció en les persones, intenta simplificar la vida de tots els éssers humans perquè els nostres entorns siguin més comprensibles i utilitzables.
El disseny universal prioritza que tots els individus puguin beneficiar-se de l’ús de qualsevol tipus d’element artificial en el desenvolupament de les activitats necessàries al llarg de les seves vides. Com a tal, inclou i comprèn tots els períodes de vida i de totes les circumstàncies que puguin afectar les persones, des de la infància a la vellesa, tenint en compte la variabilitat humana, dimensional, psicològica, sensitiva i locomotora. És important, per tant, facilitar la disponibilitat d’ambients i entorns accessibles a totes les persones, a partir d’una concepció holística de les activitats humanes, on tots els elements que hi participen contribueixen, conjuntament, en el desenvolupament de les interrelacions.
Tot i formular-se en els seus orígens com una estratègia per integrar les persones amb discapacitats a la comunitat, el seu valor social i el seu interès en fomentar l’ús «humà» de les coses va fer que els seus principis s’estenguessin a totes les disciplines que s’encarreguen de planificar el nostre entorn, des de l’arquitectura fins al disseny. La diversa nomenclatura utilitzada per referir-se al disseny universal dependrà de les disciplines i dels seus àmbits d’implantació, però trobem concepcions sinònimes en expressions com «disseny per a tothom», «disseny accessible», «disseny sense barreres», «disseny transgeneracional», «disseny integrador», etc.
Tots aquests enfocaments de disseny intenten oferir als usuaris solucions generals que siguin adaptables i compatibles, utilitzables pel nombre més gran possible de persones, amb la finalitat de minimitzar les diferències, la segmentació i la segregació en funció de la diversitat humana. Els beneficis socials que promouen els objectius del disseny universal han adquirit un significat públic, principalment, per la seva capacitat per promoure polítiques d’integració, d’igualtat i de participació entre els membres d’una comunitat.
El disseny universal no implica dissenyar un cert tipus de productes per a un grup concret de persones, sinó tot el contrari: generar productes i serveis que siguin útils en totes les fases de la vida i en totes les circumstàncies en què es puguin trobar els potencials usuaris. El disseny universal s’orienta cap a qualsevol àmbit de vida i grup de població, proposant solucions intel·ligents i atractives per a tothom (Herwig, 2008).
