2. Disseny universal

2.3. Principis del disseny universal

El disseny universal s’ha erigit en un mitjà per promoure i abanderar la igualtat d’oportunitats per a tothom, introduint un principi democratitzador en el disseny que guia un conjunt de regles bàsiques. Els principis bàsics del disseny universal es van establir per organitzar i planificar el nostre entorn artificial i, també, per generalitzar el pensament i la reflexió sobre qualsevol aspecte de les nostres societats. El Centre del Disseny Universal de la Universitat de Carolina del Nord va definir set principis estratègics sobre els quals basar-se per desenvolupar productes i entorns des de la perspectiva del disseny universal:

• ús equitatiu,
• ús flexible,
• ús simple i intuïtiu,
• informació perceptible i comprensible,
• tolerància a l’error,
• esforç físic baix,
• dimensions apropiades.

La guia i orientació de com aplicar aquests principis, i els objectius que s’intenten assolir amb cadascun, va ser establert com un conjunt de directrius que analitzen els elements clau per implementar el disseny universal. Com recullen Preiser i Smith, es tractava d’articular les connexions entre els principis i les seves directrius d’aplicació per articular un concepte integral del disseny universal. Aquesta concepció integral facilita la seva extensió a tots els àmbits del disseny que participen en la configuració del nostre entorn, és a dir, s’estén a tots els elements construïts, produïts i comunicatius que utilitzem en les nostres activitats personals, socials i culturals. Podem trobar informació i exemples d’implementació en els recursos següents:

• Centre del Disseny Universal: www.ncsu.edu/ncsu/design/cud/about_ud/udprinciplestext.htm.
• Centre d’Excel·lència del Disseny Universal d’Irlanda: http://universaldesign.ie.

Principi 1. Igualtat i equitat d’ús. El disseny ha de proporcionar productes i entorns fàcils d’utilitzar i que s’acomodin a tot tipus de persones, independentment de les capacitats i habilitats que posseeixin les persones que els utilitzen. Aquest principi promou:

• un disseny atractiu i comprensible per a tots els usuaris;
• formes d’ús iguals per a tots i, si no fos possible, formes d’ús equivalent o similar;
• la integració i participació de tots els usuaris, evitant la segregació dels individus;
• garantir la privacitat i la seguretat per a totes les persones que utilitzin els productes.

Principi 2. Ús flexible. El disseny ha de facilitar l’ús de les coses en funció de les capacitats de les persones, les seves habilitats i les preferències o prioritats de cada individu. Això requereix que el disseny ofereixi una àmplia gamma de possibilitats d’adaptació i d’utilització de les coses. D’aquesta manera els usuaris podran triar la manera d’utilitzar aquests elements. Aquest principi promou:

• l’elecció dels mètodes d’ús,
• l’ús indistint d’usuaris dretans o esquerrans,
• el desenvolupament de les activitats amb exactitud i precisió,
• acomodar la seqüència i ritme d’ús segons les preferències de l’usuari.

Principi 3. Ús simple i intuïtiu. El disseny ha d’oferir facilitats d’ús i de comprensió de manera que els objectes es puguin entendre i utilitzar amb independència dels coneixements previs, les experiències viscudes, les habilitats, les competències lingüístiques o les capacitats de concentració i atenció de les persones. Amb aquest principi es pretén:

• Dissenyar objectes simples i funcionals que evitin complexitats innecessàries.
• Relacionar i establir correspondències amb les expectatives i la intuïció dels usuaris.
• Adaptar-se a les diferents competències lingüístiques de les persones (grau d’alfabetització, d’expressió i de comunicació).
• Disposar la informació en funció de la seva importància en el desenvolupament de la tasca (jerarquia, seqüència, claredat).
• Proporcionar informació per situar les persones en el procés d’execució de les tasques (principalment senyals d’avisos, de resposta o de finalització, retorn).

Principi 4. Informació perceptible i comprensible. El disseny ha de configurar canals de comunicació eficaços, facilitant l’intercanvi d’informació necessària entre l’usuari i el seu entorn d’interacció. El disseny pot utilitzar diferents recursos informatius (visuals, auditius o tàctils) per guiar les activitats dels individus en concordança amb les diverses condicions ambientals i amb independència de les seves capacitats sensorials. Els principals objectius que guien al disseny per transmetre la informació essencial són:

• Mostrar la informació de forma redundant i amb diferents mitjans.
• Destacar la informació important respecte al seu context, bàsicament per contrast.
• Facilitar la llegibilitat de les dades.
• Diferenciar els elements per intercanviar informació.
• Disposar i oferir tècniques o dispositius per complementar les discapacitats sensorials.

Principi 5. Tolerància a l’error. L’objectiu que dirigeix ​​aquest principi pretén minimitzar al màxim els riscos d’ús de les coses i les seves possibles conseqüències adverses. El disseny ha de procurar que no es produeixin accions involuntàries, accidentals o inconscients, organitzant els components perquè es redueixin al mínim els possibles errors i perills potencials. Podem afegir, en paral·lel a la tolerància a l’error, la importància d’oferir als usuaris la possibilitat de revertir els canvis i tornar a recuperar les configuracions inicials o de partida. L’organització i la presentació dels components requereixen que el disseny tingui present:

• com disposar i ubicar els elements en funció de la seva importància d’ús, facilitant el seu accés a tots els individus;
• com protegir, aïllar, tapar o camuflar els elements que puguin implicar riscos o perills de manipulació o ús;
• com proporcionar advertències i avisos sobre els perills i errors;
• com implementar instruments i mecanismes per a interrompre les activitats (assegurances, elements de desconnexió, etc.);
• com desmotivar accions inconscients.

En definitiva, es tracta d’evitar, en tant que sigui possible, o dificultar que els usuaris puguin cometre errors, involuntaris o inconscients, que puguin causar lesions a les persones o als productes amb els quals interactuen.

Principi 6. Esforç físic baix. El disseny ha de procurar que l’ús dels objectes es pugui realitzar amb el mínim esforç físic, amb efectivitat i amb uns nivells de comoditat que facilitin l’adopció de postures o posicions naturals. Prioritzant l’obtenció dels efectes o usos desitjats podrem reduir al màxim el nombre d’accions repetitives o la realització d’esforços continus i constants al llarg del temps. Per assolir aquests objectius el disseny ha de:

• permetre que les persones adoptin postures neutres o naturals en l’execució de les seves activitats;
• preveure un esforç físic proporcional al tipus de tasca que volen realitzar;
• evitar les accions repetitives i contínues que puguin generar càrregues musculars o lesions articulars en els usuaris.

Principi 7. Dimensions apropiades. En el disseny del context d’ús dels objectes s’han de tenir en compte les dimensions i la proporcionalitat de les mides de les coses amb relació a les persones i, també, amb relació als espais que acullen les situacions que vivim quotidianament. És important que el disseny tingui en compte les mides apropiades de l’espai en què es manipularan els objectes, de la mateixa manera que té en compte les proporcions corporals de les persones, les postures i els nivells de mobilitat requerits.

Les mides dels espais i de les coses han de procurar que els usuaris puguin localitzar, aproximar-se i accedir amb facilitat a tots els components o elements que necessiten per desenvolupar les seves activitats. L’objectiu s’ha d’estendre a les etapes de manipulació i execució de tasques. La distribució, disposició i organització dels elements s’han d’adaptar a l’abast humà, la tipologia postural que preferentment han d’adoptar els individus per manipular les coses i la seva relació amb les capacitats locomotores de les persones. El disseny ha de procurar que, en funció de les postures bàsiques humanes que s’adoptaran per realitzar les activitats, es donin les circumstàncies següents:

• es puguin visualitzar amb claredat els principals components interactius de les coses i espais;
• es pugui accedir i arribar a qualsevol component de forma confortable;
• els objectes ofereixin possibilitats d’ajust en funció de les dimensions corporals que intervenen en la manipulació de les coses;
• es disposin els espais necessaris per a la manipulació dels objectes i també per a recursos assistencials o d’ajuda personal en cas de necessitat.

L’aplicació d’aquests principis no s’ha de fer de manera aïllada o mitjançant un procés paral·lel al del disseny mateix, sinó que hem d’intentar aplicar els principis pertinents en cadascuna de les etapes del projecte. Per a això cal, com ja hem vist anteriorment, proporcionar l’educació, la formació i els instruments a tots els implicats en la planificació i execució del disseny. D’aquesta manera es facilita l’adopció de mesures d’acord amb els principis enumerats i es poden utilitzar per fonamentar la presa de decisions corresponents. Entre algunes de les mesures que recomana el Centre del Disseny Universal, per obtenir resultats pràctics i eficaços hem de destacar la coordinació necessària entre tots els agents participants en el projecte, el seguiment en tots els nivells de gestió, des del procés d’investigació fins al de desenvolupament i des del procés de fabricació fins al de la seva comercialització, i exercir una avaluació constant i contínua dels resultats obtinguts.