4.1. Introducció. Definició
En un sentit terminològic podem definir l’ergonomia com la ciència del treball. La paraula deriva dels vocables grecs ergos ‘treball’ i nomos ‘llei natural’. Seguint aquesta definició podem considerar que l’ergonomia s’ocupa de les persones que realitzen activitats laborals, de com es duen a terme aquestes activitats, dels elements que utilitzen per poder desenvolupar els treballs que fan, dels llocs on es realitzen aquestes activitats i de tots els possibles aspectes psicosocials que es presenten en cadascuna de les situacions d’interacció. Per tant l’interès de l’ergonomia se centra en les persones, en les seves activitats, en els elements que els ajuden a realitzar les seves accions, en els entorns on es realitzen les seves interaccions i en els components comunicatius, emotius i cognitius que intervenen en cadascuna de les situacions.
Pheasant assimila els interessos de l’ergonomia i els del disseny. Totes dues disciplines estan interessades en què les persones puguin desenvolupar les seves activitats de la millor manera possible i, per això, l’objectiu comú de les dues és que es generi una bona relació entre els objectes i els seus usuaris en el context específic de la situació. Per aquesta raó, Pheasant resumeix l’enfocament ergonòmic del disseny en els principis del disseny centrat en l’usuari: «If an object, a system or an environment is intended for human use, then its design should be based upon the physical and mental characteristics of its human users» [‘si un objecte, un sistema o un entorn està destinat a l’ús humà, el seu disseny s’ha de basar en les característiques físiques i mentals dels seus usuaris’] (1996, pàg. 5).
Sanders i McCormick proposen una definició similar dels factors humans. En l’àmbit anglosaxó l’expressió factors humans s’utilitza per referir-se a la disciplina ergonòmica. Per als autors els «human factors, then, seek to change the things people use and the environments in which they use these things to better match the capabilities, limitations, and needs of people» [‘els factors humans busquen canviar les coses que les persones fan servir i els entorns en què es fan servir per adaptar-les a les capacitats, limitacions i necessitats de les persones’] (1993, pàg. 4). Els autors resumeixen els principals objectius de l’ergonomia en millorar l’eficàcia i eficiència de les activitats i en aconseguir una millora de la qualitat de vida de les persones.
El principi ergonòmic general estableix la necessitat d’adequar els objectes i l’execució de les activitats que possibiliten a les característiques dels usuaris. Per això, per Dul i Weerdmeester el valor principal de l’ergonomia és la seva contribució a la usabilitat dels objectes, procurant la incorporació i integració en el disseny de productes i serveis d’aspectes relacionats directament amb la comoditat, satisfacció, salut i seguretat de les nostres activitats. L’adopció i aplicació dels principis i conceptes ergonòmics no beneficia únicament la facilitat d’ús dels objectes; facilita, al mateix temps, la consecució d’objectius socials i econòmics. El benestar personal, la millora de les nostres activitats, tant ocupacionals com d’oci, preveu problemes generals i particulars, tant emocionals com de salut. Els beneficis econòmics estan relacionats amb la millora de la productivitat laboral, les reduccions de costos de producció i el posicionament de les empreses a nivell competitiu i de mercat.