4. Ergonomia

4.7. Comunicació verbal

La comunicació verbal utilitza el llenguatge com a sistema per intercanviar un conjunt de missatges entre individus i entre individus i aparells amb capacitat per reproduir sons similars al llenguatge humà.

Des del punt de vista del disseny és important saber quins són els components principals que participen en el procés de comunicació i entendre com participen i utilitzen el llenguatge com a sistema de codificació. Els components bàsics que participen en el procés són: el parlant o emissor del missatge, el missatge mateix, el sistema o suport de comunicació utilitzat i el receptor o destinatari. Vegeu les similituds pel que fa al gràfic de Shannon i Weaver, que estableix un esquema que relaciona els factors generals de la comunicació.

En general, en els processos de disseny de sistemes de comunicació verbal s’ha de prioritzar el criteri de la intel·ligibilitat de la parla. Els destinataris han de rebre de forma clara i comprensible el missatge i, per tant, s’ha de valorar la pronunciació dels sons, la seva sonoritat i intensitat, i com influeixen en la qualitat oral de la transmissió.

Esquema simplificat de comunicació de Shannon i Weaver. Font: Wikipedia CC.

En aquests processos també té un paper important el soroll, com a component que pot pertorbar el procés comunicatiu depenent de la seva magnitud i dels seus orígens. Tant el soroll ambiental, procedent del funcionament de les coses i del context, com el que generen els sistemes de transmissió mateixos, poden afectar directament la intel·ligibilitat dels missatges i la seva comprensió. No obstant això, intentar controlar o eliminar la font del soroll des dels seus orígens pot ser difícil o fins i tot inaccessible per a nosaltres i, per tant, és millor intervenir en els elements del sistema de comunicació per realitzar les nostres aportacions.

Per tant, per millorar la qualitat de la comunicació verbal (concretament, la seva intel·ligibilitat) podem millorar i valorar tots els agents que participen en la cadena comunicativa:

  • Podem construir missatges que facilitin una correcta recepció i compressió, utilitzant el nombre de termes necessaris, el vocabulari adequat i tenint en compte el context al qual va destinat el missatge.
  • L’emissor de veu ha d’oferir unes qualitats de dicció, pronunciació i accent, comuns a l’àmbit lingüístic a què va destinat el missatge. S’han realitzat estudis científics que han detectat que determinades característiques fonètiques de la parla afecten la seva intel·ligibilitat. Per tant, haurem d’augmentar els graus de generalització de les característiques de la veu i la qualitat de la parla a mesura que anem incloent participants en el procés comunicatiu, ja siguin usuaris potencials o receptors.
  • Els sistemes de transmissió o emissió de missatges poden produir sons o sorolls simultàniament. Aquests elements poden generar distorsions en l’emissió del missatge o intervenir-hi, dificultant la seva recepció i comprensió. Aspectes com la freqüència, amplitud i potència dels sons, la seva presència en el temps i l’afectació que produeixen sobre el missatge intervenen directament en la comprensió. Pensem, per exemple, en la diversitat d’ús que donem als auriculars, podem utilitzar-los per millorar la qualitat de la recepció de missatges en ambients d’alt grau de soroll o també podem fer-los servir per protegir-nos i aïllar-nos d’aquests sorolls.
  • L’espai físic on es produeix la situació comunicativa influeix en la transmissió aèria del so i genera efectes com la reverberació, que consisteix en el reflex del so a les parets, sostre i terra de les habitacions.
  • Ser conscients del context significatiu on es transmet el missatge i el tipus de canals de comunicació que utilitzen els receptors de manera habitual ajuda a la seva comprensibilitat.
  • Tenir en compte les condicions del receptor del missatge, les seves capacitats auditives normals i l’esforç demandat, etc. És important saber com rebran les persones els missatges i valorar-ne els graus d’implicació per millorar la qualitat de la comunicació: hàbits de recepció dels estímuls, nivells de concentració requerits i l’atenció necessària per captar adequadament els missatges.
«Hear Music touchscreen». Font: Wikimedia.