3. Antropometria

3.8. Procés d’implementació de dades antropomètriques

La implementació de dades, en aquest cas de mesures antropomètriques, en les fases d’un procés de disseny específic no pot generalitzar-se. Les particularitats del projecte de disseny i la diversitat dels procediments per seguir han de delimitar quines dades poden ser necessàries en funció de les circumstàncies que ens podem trobar i dels destinataris finals dels objectes. Però, tot i aquesta variabilitat, sí que s’han establert un conjunt de processos generals que ens poden ajudar a incorporar les dades antropomètriques als nostres processos de disseny:

1. Concretar les dimensions del cos que intervenen directament en la interacció amb l’objecte de disseny. La determinació dels segments o parts del cos que participen en l’activitat que ens facilita l’objecte pot derivar d’una anàlisi seqüencial de l’activitat que desenvolupen els individus amb els objectes.

2. Definir el grup de població que utilitzarà o al qual va destinat l’objecte en qüestió. Aquesta definició ajudarà a establir les mitjanes dimensionals aplicables en el moment de concretar les dimensions dels objectes. Pensem en objectes destinats a nens, a diferents grups d’edat, gent gran, específics d’un sexe, etc.

3. Escollir un dels principis de disseny aplicable (disseny per als extrems o per a la mitjana, per exemple) i determinar d’aquesta manera el conjunt de població que potencialment es pot veure afectada pel disseny del producte (cal valorar en aquest cas els percentils de població).

4. Cercar o localitzar les taules antropomètriques adequades de la població a la qual va destinat el disseny dels objectes i extreure’n les dades que siguin de més importància per al disseny proposat.

5. Valorar una altra sèrie de circumstàncies que puguin afectar directament les dades antropomètriques i que puguin afectar la seva aplicació o les seves dimensions (vestits especials, eines específiques, concessions determinades, etc.).

6. Utilitzar una maqueta a escala real de l’objecte que s’està dissenyant perquè individus representatius realitzin les principals activitats amb l’objecte: «all the anthropometric data in the world cannot substitute for a full-scale mock-up

Una de les tècniques més efectives per verificar l’aplicació d’aquests principis antropomètrics consisteix en l’elaboració de maquetes, prototips o objectes a escala 1:1. Gràcies a aquests instruments d’investigació podrem descobrir la importància de les activitats que desenvolupen les persones i entendre com responen a la formalització dels objectes. Les maquetes o prototips faciliten la planificació equilibrada de les tasques que han de realitzar les persones (Colborne, 2011).