3. Antropometria

3.7. Els principis aplicables al disseny

Per establir un conjunt de criteris antropomètrics aplicables al disseny, Sanders i McCorcmick utilitzen el concepte de percentil, bàsicament allò que representa. Estableixen un conjunt de principis de disseny que es basen principalment en el nombre de persones que poden beneficiar-se de la seva aplicació. En els projectes concrets de disseny pot incloure’s tant la població en general com gammes o varietats de determinats individus. No obstant això, en aquells casos en què es requereixi una aplicació de dades antropomètriques per a un grup específic de població (nens o gent gran, per exemple) o per a una determinada activitat (practicants d’un determinat esport, per exemple) els autors recomanen utilitzar les dades específiques de les persones que finalment faran servir aquests objectes.

Els principis que s’estableixen en funció del grup d’individus que se’n poden beneficiar són:

  • el principi del disseny mitjà
  • el principi del disseny adaptable
  • el principi del disseny extrem (universal)

El principi del disseny per a la mitjana empra la mitjana. Les dades utilitzades en l’aplicació del principi fan referència a un individu de dimensions mitjanes, un individu «típic». Normalment els dissenyadors utilitzen un valor mitjà en els seus projectes, com el percentil 50. Tot i ser un principi generalitzat, la seva aplicació pràctica ha de respondre a una valoració de cada cas concret. Les dades antropomètriques que s’utilitzen en els projectes són concrets i determinats, cosa que facilita les tasques de disseny. El valor mitjà s’estén a tota la població i es considera com el menys inconvenient i el més general.

El principi del disseny adaptable comprèn trams de població. De vegades és necessari realitzar projectes de disseny que tinguin en compte un interval de població determinada, per exemple els individus amb mides entre el percentil 25 i el 75. Les propostes resultants han d’oferir les mateixes prestacions a un conjunt de persones que presenten diferències dimensionals. Els projectes de disseny han d’incorporar recursos que facilitin l’adaptabilitat dels usuaris en funció de les diverses mides que presenten. En aquests casos, les dades antropomètriques que s’utilitzen són nombroses i diverses, i aquestes circumstàncies amplien les tasques i els reptes de disseny. Els dissenys seran més complexos i les corresponents fases de desenvolupament seran més àmplies, emprant més recursos materials i econòmics. Un exemple típic d’aplicació del principi d’adaptabilitat són els sistemes d’ajust que ens proporcionen molts tipus de productes.

El principi del disseny extrem (universal) és el que s’aplica quan es vol beneficiar al màxim de persones. En antropometria el concepte «extrem» es refereix a les dimensions mínimes i màximes que presenta la població. En aquests casos és freqüent utilitzar les dades referents a tots dos sexes i entre els percentils 5 i 95 de la població. La complexitat de disseny augmenta considerablement i, amb això, el temps de desenvolupament i els recursos econòmics necessaris. És molt probable que el grau de complexitat del disseny requereixi la participació d’equips interdisciplinaris en el desenvolupament del producte. L’objectiu que persegueix aquest principi és similar a l’estratègia que propugna el disseny universal.