3. Antropometria

3.3. Els factors de variabilitat humana

L’espècie humana té unes determinades característiques físiques, psicològiques i cognitives que són comuns a tots els individus. Però aquest conjunt de qualitats ens ofereixen alhora capacitats i ens presenten limitacions que no són iguals a tots els individus. Podríem pensar que tots som iguals en funció de les qualitats que compartim. Però al mateix temps també sabem que la diversitat i la variabilitat que observem i notem entre nosaltres mateixos ens fan persones diferents i particulars. Podem observar diferències en el tipus de pell, en el color d’ulls i cabells, en les diferències anatòmiques entre sexes i també en les dimensions corporals.

Des d’una perspectiva antropomètrica podem distingir dos grans àmbits de diferenciació de les persones com a espècie: un àmbit intern i un altre de tipus extern. La variabilitat interna fa referència a les diferències presents entre individus d’un mateix grup ètnic, mentre que la diversitat externa té en compte la variabilitat entre ètnies. Per a l’antropometria els principals factors que es poden distingir en funció del principi de variabilitat humana són: el sexe, l’edat, el grup ètnic, l’estat de salut, l’ocupació i els aspectes socioeconòmics. Aquests factors són els que principalment incideixen en les diferències dimensionals entre les persones. Per al disseny seran, per tant, les principals característiques per considerar en el procés de desenvolupament d’objectes que resultin beneficiosos i adequats per a qualsevol tipus de persona.

Sexe. El sexe és una de les característiques que podem distingir primer entre les persones. El dimorfisme sexual és distintiu de la nostra espècie, igual que succeeix amb altres animals. Les diferències morfològiques i fisiològiques entre homes i dones són notòries i evidents per a tots nosaltres. Aquestes diferències anatòmiques (mida corporal, massa muscular, alçada…) i sexuals determinen també diferències en el nostre comportament habitual, que té incidència també en els objectes i elements que utilitzem diàriament. Pensem, per exemple, en la varietat del disseny de roba i complements personals, les joguines per a nens, en la distinció dels banys dels espais públics…

Edat. L’edat de les persones influeix en les dimensions del cos. Els individus passem per les diferents fases de creixement en què varien les nostres característiques físiques i dimensionals, fases en què també varien les nostres capacitats i limitacions. A partir del naixement classifiquem les diferents etapes de creixement en infància, adolescència, maduresa i senectut. La maduresa, considerada el període de plenitud dels individus, és l’etapa més extensa temporalment i en la qual s’estabilitzen les variables dimensionals que depenen del creixement. Aquestes variables dimensionals també estan influïdes pel sexe de les persones. Es considera que en els homes el creixement complet es realitza al voltant de la vintena, mentre que les dones amplien el seu període de creixement uns anys més. Les disminucions dimensionals que presenten les persones en el període d’envelliment o senectut són similars a tots dos sexes, com ara una disminució constant de l’estatura.

Grup ètnic. Les diferències presents entre els diferents grups ètnics que constitueixen l’espècie humana han estat determinades pels processos evolutius mateixos de l’espècie i per la influència de les diferents condicions ambientals. Les diferents localitzacions geogràfiques, amb la seva diversitat climatològica, han diferenciat els entorns on s’han desenvolupat els diferents grups humans. Els entorns, amb flora i fauna diferents, han definit principalment la dieta, les activitats diàries i els costums de cadascun d’aquests grups d’individus. Dos aspectes, alimentació i estils de vida, influeixen directament en el desenvolupament físic i dimensional de les persones. Les característiques que presenten aquests grups ètnics solen ser hereditàries i defineixen un factor genètic. La genètica determina la capacitat de transmetre als descendents uns determinats trets identificatius que particularitzen les diferents comunitats. Però també aquests trets distintius poden diversificar-se gràcies als processos de mestissatge i de barreja de cultures que es produeixen pels actuals desplaçaments i migracions humanes.

Estat de salut. Els nivells de benestar físics, mentals i socials incideixen directament en la salut de les persones, en les seves característiques dimensionals i en el desenvolupament de les seves activitats. Des d’un punt de vista mèdic podem classificar les persones en sanes o malaltes i sabem que algunes malalties incideixen directament en les capacitats i limitacions de què disposen els individus. Aquí hem de considerar, especialment, els diferents tipus de discapacitats que poden presentar les persones, siguin de tipus físic, intel·lectual o emocional.

Activitat ocupacional. Les activitats diàries que realitzen els individus, en funció del període i temps de dedicació, poden influir notablement en les seves mides. Aquest tipus d’activitats estan relacionades directament amb el nostre treball i amb els nostres hàbits de vida, com l’esport i l’entreteniment. Aquells treballs que requereixin la utilització de força muscular poden influir en l’augment de les dimensions corporals de les persones que duen a terme aquestes activitats, a diferència dels individus que majoritàriament realitzen tasques de tipus intel·lectual. Les diferents activitats esportives permeten distingir també diferències a les dimensions corporals.

A més d’aquests factors hem de tenir en compte els aspectes socioeconòmics que també tenen un impacte directe en la variació dimensional de les persones. Una posició social i econòmica còmoda influeix en l’alimentació i la salut dels individus. Pensem en grups de persones que disposen de recursos que els permeten rebre una bona alimentació, que influirà tant en el creixement d’aquests individus com en el seu grau de salut.