2. Disseny universal

2.2. Finalitats del disseny universal

Les estratègies que promou el disseny universal s’orienten cap a la igualtat d’oportunitats entre individus, bàsicament mitjançant la seva participació en els entorns que acullen els diferents tipus d’activitats socials i culturals. L’àmbit públic ha assumit la importància del disseny universal i, per això, fomenta la incorporació dels seus principis en l’educació, la formació i la conscienciació dels professionals implicats en la planificació i formalització del nostre entorn.

S’ha considerat necessari formar i introduir els valors del disseny universal entre els professionals de les disciplines implicades. La difusió del procés que proposa el Disseny Universal s’ha orientat perquè els professionals adquireixin habilitats per percebre les relacions entre els éssers humans i el seu entorn, per ajustar els espais a les necessitats humanes i augmentar la utilitat de tots els elements artificials, millorant el seu ús i incrementant la seva utilitat. D’aquesta manera es capacita els principals responsables de la definició i configuració dels nostres contextos perquè apliquin recursos en benefici de tots els individus. El «disseny per a tots» intenta introduir noves actituds i promoure comportaments que beneficiïn i reverteixin a favor de la societat.

Del conjunt d’estratègies que promou el disseny universal, hem de destacar el coneixement dels comportaments i actituds dels usuaris com a font de dades. La informació que proporcionen aquestes dades ofereix recursos per organitzar i planificar les experiències de les persones, de manera que es faciliti la seva participació en els entorns artificials. Per aconseguir els objectius del disseny universal, s’hi han d’implicar tant els professionals de les activitats relacionades amb la construcció de l’entorn com els potencials usuaris d’aquests ambients, actuant de forma coordinada i cooperant entre ells per trobar i proposar solucions àmplies i generals. Es tracta, en definitiva, de disposar les coses per a tothom. És a dir, disposar els elements contextuals perquè les persones siguin capaces de comprendre’ls i utilitzar-los amb la màxima independència individual i de la mateixa manera que els altres. L’objectiu se centra a aconseguir el màxim nombre de persones possible per garantir la igualtat d’oportunitats en el desenvolupament de les activitats humanes: productives, econòmiques, culturals, socials i personals.

Entre els mètodes que s’han proposat per desenvolupar les finalitats que promou el disseny universal podem destacar l’anomenat HUMBLES (acrònim compost per les inicials de les set etapes del procés), creat per facilitar al món empresarial l’aplicació del «disseny per a tothom» com a estratègia (Aragall i Montaña, 2012).